L’entrada d’avui, comparada amb les
anteriors, és una mica més breu. I ho és perquè, com el llibre que comentaré,
són més importants les essències i allò que se suggereix que no pas fer-ho tot
explícit. De vegades, és la simplicitat d’un fet quotidià –però, tanmateix,
transcendent– la que ens condueix a fer-nos preguntes que no deixen
d’inquietar, en un moment o altre, a totes i cada una de les persones. Aquest
llibre, doncs, és una mostra d’aquest plantejament.
Tots
els meus amics són morts
és un llibre escrit a quatre mans per Avery Monsen i Jory John –amb
il·lustracions de Monsen–. En català, el llibre ha estat publicat per La
Galera, que l’ha inclòs dins la col·lecció Bridge, pont entre la literatura
juvenil i l’adulta. Tanmateix, malgrat la seva aparença, no és un llibre per a
nins; el format de llibre infantil, però, li escau, perquè ens permet fer el
que fan alguns nins amb alguns contes determinats: guardar-los com un petit tresor.
És un llibre que s’autodefineix com «el
llibre còmic més trist que hagis llegit mai» i, de fet, ho és: és una
reflexió amb humor sobre la mort. Ens trobam davant textos mínims, plens de
tendresa i, alhora, d’ironia.
Les històries són senzilles però
originals i, de vegades, impactants: una cinta de cassette que explica que tots
els seus amics estan caducats; un ventríloc que confessa que el seus amics –els
ninots que fa parlar– són molt callats; un calcetí que està trist per haver
perdut la seva parella; un vell que recorda que tots els seus companys són
morts; el pensament del darrer ocell dodo; el darrer arbre d’un bosc; un
pollastre que es lamenta que els seus amics se n’hagin anat a Kentucky; amics
que es perden, es fonen o desapareixen; amics que no parlen o que,
contràriament, parlen més del compte; amics que estan passat de moda, caducats
o que fan por...
Per les històries –millor dit, les
frases concises i encertades– i pel to que adopta el llibre –irònic i
melancòlic, trist i humorístic–, podem reflexionar sobre aquests temes tan
complexos –però, alhora, tan quotidians–, com són l’amistat, la mort, la
solitud, la pèrdua d’éssers estimats, mitjançant l’acceptació del que, al cap i
a la fi, és inevitable. Són frases breus i senzilles, acompanyades d’un grapat
de dibuixos, també senzills. És, doncs, un llibre d’una originalitat
extraordinària.
En realitat, és un llibre que just
requereix uns cinc minuts per a llegir-lo i, tanmateix, tot i la brevetat, és
capaç de despertar-nos tot un ventall de dubtes existencials. Sens dubte, no
deixa indiferent a ningú. Ens pot fer gràcia... o no.
En definitiva, Tots els meus amics són morts no és exactament un còmic. Podríem
que és... un llibre infantil per a adults, tal vegada? És un llibre trist...
però que, alhora, et treu una rialla, sempre amb una petita esgarrifança de
fons. Per tant, és un llibre que, malgrat la seva aparença, és difícil de
qualificar i d’encasellar. És un llibre absolutament contradictori i,
possiblement per això, molt original. De fet, s’ha convertit en un llibre de
culte tant als Estats Units com a Europa.
Per mor de la manca de paraules per a
definir-lo, us deix un tast del que hi podreu trobar a dintre:
I aquí teniu la reacció de l’autor en
rebre la versió catalana!: CLICAU AQUÍ
L'he de llegir! O.O M'encanta!
ResponElimina