Les Entreveus d'un poeta

Des de fa molt de temps, molts de cantants o cantautors han musicat poemes, bé propis o aliens. Dins l’àmbit català, aquesta relació entre poesia i música ha estat –i és– molt cultivada. Els pioners foren persones com Miquel Porter, que va musicar i interpretar alguns poemes de Joan Salvat-Papasseit, i Martí Llauradó, tots dos membres dels Setze Jutges. A més, hi ha cantants que han elaborat una obra personal a partir dels seus propis textos o de versions de temàtica diversa, però que, en un moment determinat, s’han interessat per l’obra de determinats poetes. D’això en tenim múltiples exemples: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Maria Rossell, etc. 

Cal tenir en compte, però, que alguns poetes escriuen versos més fàcil de musicar –per mor de la regularitat mètrica i rítmica, la rima, etc.– que no pas d’altres. La cançó afegeix sempre elements que no són decoratius, sinó més aviat significatius; al cap i a la fi, fer una versió musical d’un poema és una manera de llegir-lo, d’intepretar-lo.

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Fa una poesia molt original i elaborada, i trasllueix el desconcert de l’home actual amb el pas del temps i la mort com a teló de fons. Amb la seva identitat illenca, per tant, construeix un discurs sobre l’ésser humà contemporani.

Entreveus és un trio vocal femení que es creà a Santanyí l’any 2004. Està format per Antònia Suau (veu), Silke Hamann (veu) i Francesca Suau (veu, piano i composició). Solen fer composicions pròpies amb poemes d’autors mallorquins, tot i que també fan adaptacions de temes tradicionals d’arrel mediterrània i versions de clàssics del pop i de cantautors. L’any 2007 editaren el seu primer treball, El joc de l’aigua, format bàsicament per tretze cançons sobre poemes de diversos autors mallorquins: Blai Bonet, Antoni Vidal Ferrando, Damià Huguet, Miquel Bauçà, Josep Maria Llompart, Guillem Rosselló, Joan Coves i Miquel Martí i Pol. L’any 2010 es publicà el seu segon disc, Mites dins la boca, amb el qual decidiren entrar dins l’univers poètic d’Antoni Vidal Ferrando. 

Les tècniques musicals que empren més habitualment les Entreveus són: la repetició de versos –normalment per a fer tornades–; la tria de la veu que creuen que millor pot reflectir el sentit del poema; l’alternació de cantar amb acompanyament musical, a capella, a una, dues o tres veus; la tria de diversos tipus de música depenent del significat del poema; i la representació vocal de tot allò que significa el poema, com els crits de plany de “Plany de Gerónimo mentre es deixa fotografiar pels turistes a Oklahoma”.

Antoni Vidal Ferrando i les Entreveus tenen una relació no només professional sinó també personal i afectiva. Això, a l’hora de fer la tria dels poemes, va ser molt útil. De fet, no tots els cantants que musiquen poemes d’altres autors poden gaudir d’aquesta relació tan especial. A més, tot i no ser imprescindible, el fet de tenir un contacte directe entre el creador i el músic és molt reconfortable, atès que una part ajuda i anima l’altra i, d’alguna manera, això pot fer que la tasca duta a terme sigui més productiva. Aquest contacte també implica tota una sèrie d’intercanvis d’opinió, i els músics poden assabentar-se de nous significats que poden tenir els poemes i que, tal vegada, no havien percebut. És per això que, tot i ser prescindible, aquest contacte directe comporta un enriquiment del poema i, en conseqüència, de la cançó.

El poeta, tot gojós, valora molt positivament la tasca d’Entreveus, qualificant-la d’una música d’alta qualitat. De fet, ell mateix diu que la poesia hauria de ser com la música i creu que, si escau, cal modificar el poema per a fer tornades, repetir versos o, fins i tot, eliminar-ne, per a crear una composició bella. 

Les Entreveus, però, transmeten el poema segons les percepcions personals que els hagi pogut causar i, per això, la seva marca, d’una manera o altra, sempre hi és. Per la seva part, Antoni Vidal Ferrando diu que, depenent del poema, el pot sentir més o menys seu, però mai no en considera cap d’aliè, perquè l’essència sempre hi és. També remarca que nota que les Entreveus han deixat la seva petjada en el poema, i els veu des d’un altre punt de vista, més o menys llunyà al seu, però, com que creu que els seus poemes són del món, diu que està molt bé que cadascú els interpreti a la seva manera. Per tant, hi ha un respecte mutu entre les dues parts. 

A més de fer música, les Entreveus prepararen un espectacle complementari per a dur a escena els poemes musicats, tasca que els dugué un any d’elaboració. Així, a més de les cançons, en aquest espectacle hi havia una projecció d’imatges, locucions de diversos poemes per part d’Antoni Vidal Ferrando, un joc de llums i un disseny molt impactant de vestuari i escenografia. En definitiva, tot un espectacle que engloba tota una sèrie d’arts que, en aquest cas, es complementen formant una posada en escena molt original.

En definitiva, crec que les Entreveus és un grup, com molts altres, que fa una gran tasca: difondre la poesia en forma de música. Pens que tenen un caràcter divulgatiu d’una activitat que s’ha considerat més aviat culta; amb la seva música traspassen aquesta barrera entre allò culte i allò popular. Qualsevol persona que les escolti percebrà quelcom, tendrà unes sensacions, més moltes o més poques, però sentirà qualque cosa, no quedarà indiferent. La lletra i la música es complementen creant sensacions, imatges, colors, etc. A més, el vincle entre elles i el poeta es nota: s’han fet els poemes seus, i els han musicat transmetent el sentit que li veuen. És una barreja de música mediterrània, de música popular, de música clàssica; de música que invoca la mar, la natura, l’amor, la guerra, la passió, les tradicions. És una música que, juntament amb la lletra, beu de la saba de la nostra terra i de l’aigua salada de la mar que ens envolta i s’amara de la bellesa dels versos escrits –i cantats– en llengua catalana.

Per tot això, esper i desig que aquest grup –i altres– tenguin una gran trajectòria. Crec que són molt importants per rompre barreres i barrejar, alhora, diferents arts, en un món de cada vegada més interrelacionat, en què tot està comunicat. És, doncs, una bona iniciativa per a fer conèixer tant el grup com el poeta o poetes que musiquen i, potser, a algú li pot pegar la curolla d’endinsar-se en el món literari, d’endinsar-se en un nou món. És, d’alguna manera, un impuls cap a la literatura.

Us deix uns quants enllaços. Gaudiu-los!

Videoclip "Mediterrània ment", la cançó que encapçala el disc Mites dins la boca:

Videoclip "Mar adolescent", poema de Blai Bonet:

"Bob Dylan no tocarà l'harmònica", al Teatre de Santanyí:

   

 "Ulls", al Teatre de Santanyí:

"Primera néta", al Teatre de Santanyí: